10.9.14

LA RECERCA A SECUNDÀRIA. L'APRENENTATGE CIENTÍFICOTECNOLÒGIC EN EL MARC COMPETENCIAL.

10  de setembre. Avui hem asssitit a aquesta trobada per professors de Ciències i Tecnologies a l'Institut Tres Turons d'Arenys de Mar.
Ha estat molt interessant. S'ha parlat de les idees de revisar de com ensenyar i avaluar les ciències i la tecnologia avui. Valorar quina ciència i tecnologia hem d'ensenyar. No s'ha de memoritzar , s'ha d'aplicar una metodologia de treball de la ciència, que amb el descobriment s'arribi a la construcció.
Si ensenyem per competències els exàmens també han de ser competencials. Les competències comporten coneixements.
Concreció a Catalunya:
1. Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana.
2. Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana.
3. Medi ambient.
4. Salut.
Per aprendre ciències s'ha de interrelacionar: FER-PENSAR-COMUNICAR-SENTIR/SER.
S'han de plantejar preguntes.
Joege Wgensberg. La història de la cìència és la història de les bones preguntes. S'avança quan canvia la pregunta. La resposta és gairebé rutina.
Isidore Rabí, Premi Nobel de Física. Diu que segurament es va interessar per la Ciència perquè quan era petit i la seva mare l'anava a buscar a l'escola, les altres mares preguntaven als seus fills com havia  anat i la seva mare li deia : T'has plantejat avui alguna bona pregunta?
A la pausa cafè hem vist l'esposició de pòsters i treballs que han preparat des de diferents centres i hem aprofitat també per visitar el planetari-bombolla i l'observatori, on hem vist una bona imatge del sol amb algunes taques.
Després des de l'INS Tres Turons ens han explicat dos projectes: Llavors, i L'Univers a l'abast de tothom.
I per finalitzar la jornada en Josep Corominas ens ha fet el Taller: Química en el supermecat, que ha anat molt bé per acabar la jornada de manera entretinguda.
Podeu veure aquest petit resum de fotos.

9.3.14

3r Premi ILI. Roald Hoffmann

En el congrés ESOF que va tenir lloce el juliol del 2008 a  Barcelona alumnes del nostre institut juntament amb dos altres instituts van guanyar el 3r Premi en el Concurs de Reportatges científics, sobre diferent científics  premis Nobels de Ciència que van assistir al congrés. Nosaltres vam fer el treball sobre en Roald Hofmann. Aquí hi ha el reportatge on hi ha també part de l'entrevista que es va fer la tarda abans del congrés, al Poble Espanyol a Barcelona.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=33287

1.3.14

Mr Bean i la Química



En Mr Bean desitja molt bon curs a tot l'alumnat, i més concretament als alumnes de Batxillerat.
Bona Química.

L'ALQUÍMIA



Documental sobre l'Alquímia, anomenada falsa química.
Està dividit en tres parts:
1a part
2a part
 3a part

28.2.14

CRISTALLS I VIDRES, NO SÓN EL MATEIX?


Juan Manuel García Ruiz fue presentado por Rosa Carballo, catedrática de Química Inorgánica. // J. Lores

Doncs no, el cristall i el vidre són dos tipus de material. Per això en el contenidor del vidre no hi tirarem cristall, només vidre.
Aquí tenim l'article del Catedràtic de Química Inorgànica Juan Manuel García Ruiz:
Los vidrios son otra cosa
Empezó realmente su charla este reputado investigador del CSIC estableciendo la diferencia entre cristales y vidrios. "Todo el mundo llama cristal a lo que no lo es, al vidrio de las ventanas, de gafas o vasos... pero entre un diamante y un carbono amorfo (el vidrio) puede haber una diferencia de 12 millones de euros", dijo con sentido del humor. "La diferencia está -añadió- en el orden de los átomos de los cristales, como un ejército en formación, y el desorden de los vidrios, como un ejército en desbandada. Los cristales son materia ordenada con propiedades fantásticas, ya desde su morfología, esa belleza canónica que nos fascina. Hay en ellos un orden interno, una geometría impecable y saber cristalizarlos permite crear estructuras determinadas. Ese es trabajo de los cristalógrafos".
Tras acudir a la historia etimológica para que se entendiera el origen de la confusión entre cristal y vidrio, García Ruiz, autor con Javier Trueba de un vídeo español que lanza el actual Año Internacional de la Cristalografía 2014, fue dando nociones al público que asentaban su mensaje básico: en la actualidad la cristalografía permea prácticamente todas las ciencias, ha llevado al descubrimiento de numerosas medicinas, por ejemplo. Y es que en los últimos 100 años se han otorgado 25 premios Nobel por descubrimientos en física, química, biología y medicina que dependen en algún grado de la cristalografía.
Con su fino sentido del humor acudió García Ruiz a esa creencia del poder curativo de los cristales de que se sirven los curanderos. "Bueno -dijo sonriendo-, yo tengo una teoría del poder curativo o seductor que da el que regales cristales como un diamante, que llega hasta enloquecer pero, si nos ponemos serios diría que lo que verdaderamente cura es la cristalografía". Explicó el profesor que en realidad la cristalografía es la disciplina que estudia la estructura de la materia, marcada por la atractiva simetría; que describe cómo se conectan los átomos en las moléculas, en los materiales, lo que permite descifrar sus propiedades y comportamiento.
"La estructura es lo que buscamos -dice- cuando tratamos de comprender cualquier cosa. Toda la ciencia se construye sobre esta búsqueda, investigamos cómo se construyen las células a partir de material reticular, citoplasma, cromosomas; cómo se agregan los cristales, como se sujetan los átomos, cómo los electrones constituyen un enlace químico entre átomos. Queremos comprender, y explicar, los hechos observados en términos de estructura" (átomos, moléculas, macromoléculas).
La comprensión material de nuestro mundo, dijo el investigador, se debe en particular a esta ciencia y la enseñanza y aplicación de la misma es fundamental para hacer frente a múltiples desafíos esenciales para el desarrollo de la humanidad. "Por eso a los cristalógrafos nos piden soluciones desde una multinacional de la estética hasta una farmacéutica".

17.2.14

CRISTALLS A L'INSTIITUT DOMÈNEC PERRAMON.

CRISTALLS 2013-2014
Els alumnes de 3r d'ESO han fet cristalls de dihidrogen fosfat d'amoni. Hem fet una sola cristal·lització ei els cristalls han sortit força bé a la majoria dels grups. De 22 cristalls n'hem obtingut 17 en el primer intent. Un grup ha hagut de reintentar la cristal·lització i ha sortit bé.
Aquí tenim una mostra dels cristalls.


13.2.14

MODELS ATÒMICS



Diferents enllaços sobre els models atòmics.

Àtom de Bohr


Més sobre El model atòmic de Bohr( en anglès).
Espectre electromagnètic
Resultado de imaxes para especte electromagnètic


18.1.14

CIÈNCIA I ART. VOLUMS D'OR

EL divendres 17 de gener vaig assistir a la xerrada Volums d'Or, per aprt del Dr. Francesc Daumal i Domènech, a l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona. és una activitat més de les jornades organitzades pel Seinari Permanent de Física i Química.
Va ser molt interessant.
En Francesc Domènec ens va explicar que a ell li agradava  molt la música, toca  el contrabaix. És arquitecte per què el seu pare ho volia. Però a ell li agradava la música. per això es va interessar perquè sonaven malament els espais.
Quan tens ganes d'aprofundir no hi ha res que ens pot fer parar ( ara és catedràtic, però suspenia la Física i les Mates).
Qüestió: Pot ser que hi hagi espais que sonin bé? Condicionar sales i matar sorolls. No n'hi ha prou amb això. S'ha d'experimentar.
Nombre d'Or. Tema estètic i visual. Vidre: so  ( vidre- plàstic- vidre) Seguretat, perquè si es trenca no guillotini a la gent, però l'espai ja no sona tant bé. Ha canviat. La caixa de ressonància de l'arquitectura si es canvia el vidre ja no és igual.
Tal com sonen les coses també ressonen ( la llum no passa perquè va molt més de pressa). So. 3 vegades l'AVE. Els espais han de respondre bé a la vista i al so.
Vibració dinàmica de l'estructura, tant si puguem com si baixem. En arquitectura no s'ensenya dinàmica.
Hi ha una relació entre l'allargada, l'amplada i l'alçada d'una sala òptima pel so. Cal fer espais dins les mesures apropiades. Està tos calculat, amb les freqüències estacionàries dels sons.
Sales de bany: molt bona reflexió de les parets. la gent canta. Produeix manifestacions energètiques de l'estat d'ànim dels usuaris.
Les habitacions moblades ( taules, cadires, sofàs, llits, catifes, estanteries amb llibres...) presenten temps de reverberació  més baixos).
" Si vas en un local i t'enlluernes no escoltes".
Palau de la Música Catalana: no sona bé. Si s'absorbeix massa és un defecte ( el contrabaix no se sent).
Els arquitectes han de controlar la reverberació dels locals que dissenyen. avui dia ja hi ha normativa pels restaurants: han d'estar dins uns paràmetres d'absorció).